Dites relacionades amb les persones
AFEGIR-NE
90) Què fan els infants? El que veuen fer als grans. (Raquel Gubern)
1) Més val boig conegut, que savi per conèixer. (Francesc Roig i Feliu)2) Tal faràs, tal trobaràs. (Xavier Maynou)
3) Estàs més penjat que una figa a l'estiu. (Marc Griera)
4) Qui menja sopes, se les pensa totes. (Xavier Maynou)
5) Qui té el cul llogat, no seu quan vol. (David Mira , Jaume Molosa) Qui té obligacions o depén d'altri, no el que vol quan vol.
6) De Joans, Joseps, Maries, Peres i ases, n'hi ha a totes les cases. (David Mira, QUIM L'INDEPENDENTISTA )
7) Quan un vell dorm, no li trenquis el son. (David Mira)
8) D'amics, pocs i bons. (David Mira)
9) De fora vingueren i de casa ens tregueren. (David Mira)
10) De desagraïts, l'infern n'és ple. (David Mira)
11) A la vellesa, bonys i verrugues (Joan Escuer)
12) Qui no té fe, no te "re". (Josep Campmany i Guillot)
13) Qui no corre, vola. (Josep Campmany i Guillot)
14) Qui no s'arrisca, no pisca. (Josep Campmany i Guillot)
15) Qui la fa, la paga. (Josep Campmany i Guillot)
16) Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla. (Josep Campmany i Guillot)
17) Qui té mare, gran boca bada. (Elros)
18) A Sant i a minyons, no promets si no dóns. (Elros)
19) De mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bota. (Elros, Xavier Maynou)
20) Qui fa el cogombre, que se'l posi a l'ombra. (Pau). El sentit és clar, però formalment és totalment absurd: ningú "fa" cogombres, ni s'enten massa bé a quina ombra es refereix.
Qui ha fet el cogombre, que el tregui a l'ombra (Pep Rafart) L'Alcover recull d'aquesta manera la dita, i explica que podria ser una mala traducció del castellà: "Quien hizo el cohombro, que lo lleve al hombro" "Qui és la causa d'una cosa n'ha de sofrir el perjudici o s'ha de preocupar de resoldre'n les dificultats (Empordà, Manresa, Ripoll": Alcover-Moll dixit).
21) Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos. (Xavier Maynou) Les persones solen acabar fent el que fan les que les envolten.
22) De porc i de senyor, se'n ha de venir de mena. (Manuel Vàsquez i Montreal)
23) Si vols ben parlar, aprn a callar. (Irene)
24) Qui matina, fa farina. (Ferran Boixadós Escalé)
25) Fent i desfent, aprén l'aprenent. (Pau Zabaleta i Llauger)
26) Qui canta els seus mals espanta. (Pau Zabaleta i Llauger)
27) Qui diu versos de "repent" sol morir de mal de ventre. (Pau Zabaleta i Llauger)
28) El savi sap més per vell que per savi. (Pau Zabaleta i Llauger)
29) De rics, el cementiri n'és ple. (Aleix Layola i Fabra)
30) Aprenent de molts oficis, mestre de res. (Aleix Layola i Fabra)
31) Qui té padrins el bategen. (Aleix Layola i Fabra)
32) Les mitges al garró no fan senyor. (Aleix Layola i Fabra)
33) Pare vell i bestit vell no són deshonra. (Aleix Layola i Fabra)
34) Qui té bon amic, té bon abric. (Aleix Layola i Fabra)
35) Bestiu un bastó i semblarà un senyor. (Aleix Layola i Fabra)
36) Sense bestit, tant és el pobre com el ric. (Aleix Layola i Fabra)
37) Una bona capa tot ho tapa. (Aleix Layola i Fabra)
38) Cadascú sap on li estreny la sabata. (Aleix Layola i Fabra)
39) A la millor roba s'hi veuen les taques. (Aleix Layola i Fabra)
40) La vestidura fa la figura. (Aleix Layola i Fabra)
41) Bèstia assenyalada, ¡¡liberamus domine!! (Ramon Jordi Ninot) Vol dir que cal parar compte amb les persones que ja són prou conegudes per les seves qualitats negatives.
42) Ja pots xiular ja, que si l'ase no vol beure... (Ramon Jordi Ninot) Tot fixant-se en el costum que hi havia de xiular a l'hora d'abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes, ens podem referir a les persones que també són molt tossudes i no volen canviar de parer.
43) Qui juga per necessitat, perd per obligació. (Ramon Jordi Ninot) Fa referèmcia a la mala solució que ès el joc per a sol·lucionar els problemes.
44) Home petit, carregat de punyetes. (Ramon Jordi Ninot)
45) S'atrapa abans a un mentider que a un coix. (Pau Zabaleta i Llauger)
46) Qui sembra, recull. (Pau Zabaleta i Llauger)
47) Les aparences enganyen. (Pau Zabaleta i Llauger) No sempre et pots fiar de qui sembli una bona persona, perquè quan menys t'ho pensis te la clavarà per l'esquena.
48) No hi ha millor sord, que qui no vol escoltar. (Joan Bartoll)
49) Un mal veí, és un mal matí. (Eva Valdés Mielgo)
50) Uns tenen la fama, i els altres carden la llana. (Miquel Espargaró Ricos)
51) Qui sembra vents, recull tempestats. (Xavier Maynou)
52) Qui té mare menja coca, i qui no en té es fa fotre. (Eva Valdés Mielgo)
53) Tots els porcs tenen el seu Sant Martí. (Jaume Carbonell) Qui la fa la paga.
54) Cornut i pagar el beure. (Jaume Carbonell) A més a més de ser la víctima, et toca carregar amb les culpes.
55) Val més el farciment que l'indiot. (Jaume Carbonell) Donar més importància a la circumstància que a la substància.
56) És pitjor el remei que l'enfermetat. (Jaume Carbonell) Donar més importància a la circumstància que a la substància.
57) El diable en sap més per vell que per diable. (Jaume Carbonell)
58) Home de molts oficis, pobre segur. (Jaume Carbonell)
59) Molts oficis, pocs beneficis. (Francesc Roig i Feliu)
60) Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos. (Jaume Carbonell)
61) El qui no plora no mama. (Miquel Company)
62) D'un savi humil, cada paraula en val mil. (Ramir De Porrata-Doria)
63) Qui no té fred no té seny. (Joan Inglada Roig)
64) El més net és qui no embruta. (Pau Zabaleta i Llauger)
65) Ja fa prou qui als seus s'assembla. (Jordi Llagostera)
66) Gent boja, campana de fusta. (Jordi Llagostera)
67) Qui té fam, somia truites. (Jordi Llagostera)
68) Qui bada cau. (Jorge Llagostera )
69) Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa. (Jorge Llagostera )
70) Com més cosins, més endins. (Joan Artés )
71) Qui no "arregla" una gotera, "arregla" la casa entera. (Joan Artés )
72) Qui té duros fuma puros. Qui no en té, fuma paper. (Sergi Nadal i Cabezas)
73) Escuses de malalt, que es fa pipí al llit i diu que és suor. (Pau Zabaleta i Llauger)
74) A tots els porcs els hi arriba el seu Sant Martí. (Quim independentiste Català )
75) Qui no té feina el gat pentina. (Alumne de ESADE)
76) Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu. (Josep Mª Soms Boadas)
77) Qui sigui frare, que prengui candela. (Maria Taradell)
78) Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny ben cumplit. (Neus Lorenzo)
79) Al qui no vol albarda, bast. (Quim Gratacós )
80) Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells. (Jordi Tarrida)
81) Qui amb oli tracta, els dits se'n unta. (Jordi Tarrida)
82) Per la gola, farigola. (Jordi Tarrida)
83) De les grans cases, surten els grans ases. (Jordi Tarrida)
84) Qui calla, atorga. (Jordi Tarrida)
85) Caga el rei , caga el papa , i de cagar ningú s'escapa. (Quim Independentista Català) Els Independentistes també cagem
86) El qui viu d'esperances,mor dejú. (Quim Independentista Català)
87) Si la gent no sopés , els metges no dinarien. (Quim Independentista Català)
88) Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú. (David Ballester Ferrando)
89) Qui no té seny no té fred. (Jordi Tarrida i Subirana)
91) Qui té força, aixeca pes ! (Josep Mª Batlle)
94) Qui de jove menja sardines, de vell, caga les espines. (Anna Garriga)
95) A la panxa del bou ni neva ni plou. (Albert Mitjans i Puigvert)
96) Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut. (Francesc Roig i Feliu)
97) Hostes e peix a tres dies puden. (Ramon Torrents) És la versió literal en què figura al Curial e Güelfa. Avui potser l'actualitzaríem així: Els hostes i el peix, al cap de tres dies puden.
98) Abans d'ensenyar, aprèn. (Carles M)
99) De moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs. (Elena Oliver)
100) El qui és desgraciat amb els collons entropessa. (Elena Oliver)
101) El qui fa el que pot no està obligat a més. (Elena Oliver)
102) En casa del dolçainer tots són balladors. (Elena Oliver)
103) Pescador de canya, més menja que guanya. (Elena Oliver)
104) Qui no té memòria, ha de tindre cames. (Elena Oliver)
105) Qui no guarda quan té, no menja quan vol. (Elena Oliver)
106) Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa entera. (Elena Oliver)
107) Amics perdent, a fer la mà. (Elena Oliver)
108) De bregues i de plets, qui fuig és el discret. (Elena Oliver)
109) De bregues i de plets, qui fuig és el discret. (Elena Oliver)
110) De bregues i de plets, qui fuig és el discret. (Elena Oliver)
111) Les visites sempre fan plaer: si no és quan arriben, és quan se'n van. (Elena Oliver)
112) Mira't a tu i no diràs mal de ningú. (Elena Oliver)
113) Qui canta a la taula i xiula al llit, te el seny poc eixerit. (Marta Anar Guillén)
114) En aquest món de mones hi ha més bèsties que persones. (Isidre Nosas)
115) Com més gran, més animal. (Susanna Permanyer)
116) El que no hi és, fia; i el que hi és, no fia. (Susanna Permanyer) Fa referència a la persona que serveix en el bar.
117) El darrer que l'enterrin dret. (Jordi Pagès)
118) Val més un que sap que deu que cerquen. (Joan Pere)
119) Infant i ca qui bé li fa. (Catalina Vallespir i Aguiló)
120) A Prats, putes i gats. (David Jiménez i Reifs)
121) Qui frissa, tropissa. (Marta) De vegades, com més ràpid vols anar, més a poc a poc vas.
122) Qui tira pedretes, tira amoretes. (Carme)
123) Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
124) De moliner mudaràs, i de lladre no eixiràs. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
125) Pescador o caçador, o fam o fred o calor. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
126) El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
127) El llaurador sempre erra, si aparta els ulls de la terra. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
128) El bisbe al palau, i el mariner a la nau. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
129) Home de pocs oficis, home de pocs beneficis. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
130) A qui vulgues mal, fes-lo alcalde o jutge municipal. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
131) De vell ningú passa. (Manuel Castellnou i Sabaté)
132) Qui llança un fesol no menja quan vol. (Manuel Castellnou i Sabaté)
133) Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester. (Manuel Castellnou i Sabaté)
134) Pescador de canya ni perd ni guanya. (Vicent Ventura)
135) Amb paciència i una canya..... peix. (Vicent Ventura)
136) De porc i se senyor se n'ha de venir de mena. (Rosa Majó i Roca)
137) Quan un home està de pega, "hasta" amb els collons ensopega. ( Joan Saumell)
138) El sabater és el més mal calçat. ( Laura)
139) Qui juga amb foc es crema. (Marta Dordas i Perpinyà) Si fas alguna cosa que pot pot portar problemes acabaras tinguent-los.
140) Bona escusa te el malalt pixa el llit i diu que sua. (Marta Dordas i Perpinyà)
141) Tal faràs ,tal trobaràs. (Anna Fontanals)
142) Qui canta a la taula i xiula al llit té l'enteniment molt petit. (Josep Sansalvador Font) .
143) Qui té duros fuma puros, qui té " rals" fuma Ideals. (Josep Sansalvador Font) Aquesta éra una variant de la clàssica, que feia referència a la marca concreta de tabac.
144) Descansa Anton, que el que es queda ja es compon. (Francesc Roig i Feliu) Fa referència a la mort.
145) Més val llapis curt que memòria llarga. (Montse Bertran)
146) Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades. (Llúcia Mayans)
147) Gran església ,pocs perdons. (Llúcia Mayans)
148) Qui no te cap que tengui cames. (Llúcia Mayans)
149) No donis faves a qui no te barram. (Llúcia Mayans)
150) Mals d'altres, rialles són. (Llúcia Mayans)
151) Si em fas feste i no me'n solies fer, és que em vols fotre o m'has de menester. (Brillant)
152) Cadascu lo seu com els de sant bartomeu. (Enric Cunill) O tambe akest: Com els de manlleu, cadascu lo seu.
153) No es boig qui a casa torna. (Assumpció).
154) Bona cara, bon semblant, fes-te fotre i endavant! (Jep).
155) Català, català, si no te l'ha feta, te la farà! (Maria Antònia) La conec de Mallorca.
156) Qui merda envia, pets espera. (Maria Antònia) Me la deia la meva padrina quan no li complaïa el resultat de l'encàrrec que m'havia fet.
157) Qui canta a sa taula i pixa en es llit, no té es coneixement complit. (Maria Antònia) Conec la versió de Barcelona; aquesta és la de Mallorca.
158) Batea primer que res en gent, en vi i en tot lo
demés. (??????)
159) Sant Antoni es va enamorar d'un porquet. (Cecília Garrigós) Quan no s'entén que una persona s'hagi enamorat d'una altra.
160) Qui canta a taula i "pixa" al llit no té
el seny
gaire eixerit. (Jordina Colome)
161) A putes i a músics no els paguis per endavant.
(Maria Roura)
162) Qui no arrisca no pisca.
(Genis)
163) De Joans, Joseps i Ases n'hi ha a totes les cases! i de
Treses
i Maries fins i tot a les escombraries!!!! (Genis)
164) Per qui va del "pal", pena capital.
(Pere Joan Martorell
Calaf)
Dirigida als Pelats, xusma, gamberrets chulets (Cusexa Propia) PD:
Visca
el Rei Macaco!!
165) Qui parla a taula i es pixa al llit, no té
l'enteniment
complit. (Ricard Belencoso)
Versió valenciana de la dita ja esmentada.
166) Quan el mal ve d'Almansa, a tots "alcança".
(Ricard Belencoso)
Dita popular valenciana referida a la batalla d'Almansa del 1707,quan
els
valencians vam perdre les nostres llibertats nacionals.
167) De ponent, ni gent ni vent. (Ricard Belencoso)
Dita popular valenciana.
168) Home dixaraxer, gos i malfaener.
(Cocentain)
169) No és més ric qui més té,
sinó
qui menys necessita. (Alba Molina Planas)
170) Qui no vol creure a la bona mare, haurà de creure a
la
pell de cabra. (Toni Martínez i Colom)
La "pell de cabra" es refereix al cinturò (abans es feien de
pell
de cabra). Per tant el significat vé a ser "si no fas cas del
que
et diuen, rebràs"
171) Qui s'ha fet es cogombre, que se'l foti a l'ombra.
(Toni Martínez i Colom)
Dita de Begur (Baix Emporda). Vé a dir que cadascú s'ha
de
fer responsable dels seus actes.
172) Qui no te la vespra, no té la festa.
(David Azorín)
És el pretext o excusa per gaudir més temps de les festes.
173) Lo que a vint anys son pardals, a quaranta son trons. (Jaume Parrot). Normal, un jove tabalot. Un home o dona madurs per contra, és preocupant: ni escau ni convé.
174) És com el cul d'en Jaumet, no pot estar ni assegut, ni dret. (Pierre Pora)
175) Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu! (Pierre Pora)
176) Val més un que sap que tres que cerquen. (Pierre Pora)
177) Pel juliol ni dona ni cargol. (Pierre Pora)
178) Sap més un boig a casa seva que un savi a casa dels altres. (Pierre Pora)
179) Qui la mort d'un altre espera, la seva hi va primera. (Pierre Pora)
180) Qui perd no pot pas riure. (Pierre Pora)
181) Fuig de l'ussurer com del mateix Lucifer. (Jordi de Polinyà de Xúquer)
182) Qui no treballa en tot l'any, treballa per cap d'any. (Anna Fontanals)
183) Qui la mort d'un altre espera, la seva hi va primera. (Anna Fontanals)
184) És com el cul d'en Jaumet, que no pot estar ni quiet ni dret . (Anna Fontanals)
185) Val més ser darrera d'un cagaire que davant d'un picaire. (Anna Fontanals)
186) Avorrir-se i envellir és el pitjor que et pot succeïr. (Anna Fontanals)
187) Abans de burlar-te d'algú, mira bé com ets tú. (Anna Fontanals)
188) Actua com cal que amb la moneda que paguis et pagaran. (Anna Fontanals)
189) Quan a casa hi ha un vell, no hi faltarà consell. (Anna Fontanals)
190) Qui canta a la taula i es pixa al llit, té el seny ben petit. (Mònica Grau)
191) Dos cops BO és "BOBO". (Mònica Grau)
192) Qui té un amic té una mina. (Mònica Grau)
193) Bona excusa te el malalt es pixa el llit i diu que sua. (Joan Bonaterra)
194) No et fïis mai dels homes que porten nas a la cara. (Neus Lorenzo) El consell s'adreçava a les dones joves per a que es guardessin de tots el homes.
195) Qui té mossos i no els veu, és fa pobre i no s´ho creu. (Rosa Bassas)
196) El llegir, li va fer perdre l´escriure. (Rosa Bassas)197) Si vol estar, gras i lluent, busqui feina a l'Ajuntament. (Antoni Sànchez i Díaz) Aquesta dita va dirigida als funcionaris.
198) Qui parla es esclau de las sevas paraules, i qui calla es amo dels seus silencis. (David Vila Vila) Qui molt xerra, l'esguerra. (aixo es meu, Sylvia Andreu )
199) Si has de ser emmascarat, ho seràs sempre per un paellot. (Imma) Molt adequada per a la gent "criticona". Dedicada a totes aquelles persones, que per sort o desgràcia, tots coneixem!
200) Val més callar i semblar tonto que parlar i confirmar-ho. (Nando Trop). (Més d'un ho hauria de tenir en compte)
201) Més val un veí a la porta que un parent a Mallorca. (Fina Niubo). Es refereix que ens hem de refiar més dels que tenim a prop que no pas dela que tenim lluny. Ergo, cal portar-se bé amb els veïns perquè t'hauràs de refiar d'ells en un moment donat...
202) Abraçats en caritat, quatre coixos i un baldat. (J.Salvador Cebolla ) Dita popular valenciana, per referirse a un grup de gent en que no sabries dir què està pitjor de tots.
203) Un bon català de les pedres en fa pa. (Montse Climent).
204) Joans, Joseps, Peres, burros i ases, n´hi ha a totes les cases. (Narcís Auguel).
205) Qui té gana , pa somia. (Anna Estruch). Vol dir que quan estàs necessitat.... tot ho relaciones amb el mateix.... i a vegades de forma erronia.
206) Hostes vingueren que de casa ens tregueren. (Cristina Closa).
207) Qui guarda quan té, menja quan vol. (Lluís Jornet).
208) Qui arracona un centim quan pot, pot gastar-se un euro quan vol. (Josep Antoni).
209) Tal faràs, tal trobaràs. (Tònia Roca i Roig).210) Els politics son com els porcs, quan posen el cap a la menjadora: callen! (Anna Pastor). Estar clar, no?
211) Dona i sardina, com més petita, més fina. (Joan Artés Morata).
212) El que està de pega, fins amb els cullons ensopega. (Anna Fontanals).
213) Qui té un duro a la butxaca i no el gasta, és com si tingués una pedra. (Josep Ma Navinés) Vol dir que els diners han de correr.
214) Qui canta en taula i es pixa en el llit, no té l'enteniment complit. (Rafel Moreno i Giménez).
215) Excuses d'un malalt, que es "pixa" al llit i diu que sua... (Robert Verdés) Pels que refusen acceptar la realitat de les coses o els fets i sempre cerquen qualsevol excusa per sortir ben parats.
216) Qui té mare menja coca i qui no, es fa refotre. (Ester Gonzalez) La meva mare sempre m´ho diu quan li demano un favor ... i ella em diu... -ja m´ho deia la meva avia, qui té mare menja coca i qui no es fa refotre!!!
217) Qui va a Montserrat i no passa per Santiga deixa la mare per veure la filla. (ANDREA HERNANDEZ ESCAMEZ). Em podria dir elk significat d'aquesta dita? És per un treball d'escola ...
218) El mentider ha de tenir molta memòria. (Carme Valls ).
219) Alabat ruc que a vendre es duc. (Carmen Latorre) Dit a les persones que s'ho creuen massa.
220) Et falta un bull com les guixes. (Magdalena Sellés i Quintana). Ho deia la meva àvia, quan creia que alguna persona feia o deia ximpleries. Sembla ser que les guixes són unes mongetes (llegum) a les que costa molt bullir-se.
221) Pagès lluner, res al paller. (Joan Grau). Els cicles de la lluna tenen influència a l'agricultura. Però com tot a
la vida, no ens hem podem obsessionar, altrament ens convertirem en esclaus.
222) Qui canta a taula i es pixa al llit, no té el seny gaire eixerit. (Joan Portas)
223) Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. (Esther Flores García)
224) Qui te voca s'equiboca i qui te nas es moca. (Esther Flores García)
225) Els gats pels descuidats. (Salvador)
226) Que els estalvis, no s'et fotin les estovalles. (Joan Oliva) Bé a dir, que de vegades per estalviar-se algun centim,
t'acaba sortint més car.
227) Qui dia passa, any empeny. (Núria Bertran)
228) De jove, fins els parracs vesteixen. (Jaume Parrot) Al jovent, tota extravagància li es permesa.
229) Al món hi ha molta gent ,pero poques persones. (Alfredo Egea)
230) Millor tenir un amic bó, que mil de dolents. (Alfredo Egea)
231) Olla vella, o bony o forat. (Josep Rullo) Indica que una persona gran sempre té alguna cosa de mala salut.