1) A Batea el parrellat: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon (Àngel Daban)
2) vi de moscatell i vernatxa. (Àngel Daban)
3) A càntir de vi per barba i fora borratxeres. (Àngel Daban)
4) A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l’oli ho han de fer. (Àngel Daban)
5) A l’hivern, bona sopa i vi calent. (Àngel Daban)
6) A l’hivern, el millor amic és la carbassa del vi. (Àngel Daban)
7) A l’home borratxo, no se li fa el vi dolent. (Àngel Daban)
8) A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi. (Àngel Daban)
9) A la casa que hi ha ram és senyal que hi venen mam, i si el ram és de pi, és senyal que hi venen vi. (Àngel Daban)
10) A la casa, per estar-hi bé, el pa, el vi i l’oli hi han de fer. (Àngel Daban)
11) A la dona borratxa se li fa el vi agre. (Àngel Daban)
12) A la tarda, molt vi i poca aigua. (Àngel Daban)
13) A l'amic del teu vi, no el vulguis per veí. (Àngel Daban)
14) A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d’haver: amo vell, vi vell i porc vell. (Àngel Daban)
15) A les penes punyalades i al patir un got de vi. (Àngel Daban)
16) A l'hivern, bona taula i vi calent. (Àngel Daban)
17) A mala nit, matalàs de vi. (Àngel Daban)
18) A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent. (Àngel Daban)
19) A menjar curt, vi pur. (Àngel Daban)
20) A molt vi, poc cap. (Àngel Daban)
21) A qui ven la llana per la tosa, el blat per l’agost i el vi en most, ja li poden dir boig. (Àngel Daban)
22) Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep. (Àngel Daban)
23) Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred. (Àngel Daban)
Abocar vi, porta sort.
Acabat el vi, fora la bóta.
Aigua amb vi, pels espantats.
Aigua d’agost, ni vi ni most.
Aigua de Sant Joan, no dóna vi ni pa.
Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi.
Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell.
Aigua i foris, que, de vi, no en plou.
Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi.
Aigua per Sant Magí, no dóna pa i lleva vi.
Aigua, Senyor que de vi ja en venen.
Aiguardent de tenda i vi de taverna.
Aiguardent del vi dolent.
Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir.
Aiguardent i vi, borratxo fi.
Aire de ponent, l’aigua fresca i el vi calent.
Al bon caldo, el vi li obre camí.
Al bon tastador, que el vi no li passi del galló.
Al bon vi no li cal pregó.
Al bon vi, cuitar-hi.
Al bon vi, el brou li fa camí.
Al borratxo fi, no li cal aigua ni vi.
Al compare, botifarra: al padrí, un porró de vi.
Al constipat, got de vi colmat.
Al matí, poca aigua i molt vi.
Al matí, tot vi; a la tarda, res d’aigua, i al vespre, vi sempre.
Al pa pa i al vi vi.
Al setembre, el vi està per vendre.
Al setembre, vi per beure.
Al vell, no li donis vi novell.
Al vi i al ball, de la tarda.
Al vi, no li cal pregó.
Allà on entra el vi en surt el juí.
Alls i ceballot volen vi fort.
Alls i pebre, vi volen beure.
Alls i vi, remei de roí.
Alls i vi, remei dels pobres.
Amb alls i vi fort, no em fa por la mort.
Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi; tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar.
Amb castanyes, vi de Pasqües.
Amb dones i amb vi s’avança camí.
Amb el fill del teu veí casa ta filla i ven el vi.
Amb el qui beu massa vi, negocia de matí.
Amb l’escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.
Amb la bóta sense vi no emprenguis camí.
Amb les figues s’ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust.
Amb les mongetes porc i amb el porc vi fort.
Amb pa i amb vi, es passa millor el camí.
Amb pa i vi es passa el camí.
Amb porró carlí és més bo el vi, amb porró liberal, fa més bé que mal.
Amb sopes d’all i vi no et faci por el morir.
Amb sopes, all i vi fort no et faci por la mort.
Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo.
Amb un traguet de vi bo, el malalt es posa bo.
Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l’hivern.
Amic de vi, mal amic i mal veí.
Amic de vi, s’acaba l’amic quan s’acaba el vi.
Amic i vi, com més vell més fi.
Amic nou és vi novell, si és bo no és com el vell.
Amic, porc i vi, vell.
Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan.
Amor i vi enganyen el més savi.
Amor i vi, a uns fa viure i a altres morir.
Any de mal vi, beu el teu i compra el seu.
Any de molt bon gra, poc de vi.
Any de molt lli, any de molt vi.
Any de panís, vi agre.
Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran.
Any de vespes, any de vi.
Any de vi i de granons, n’hi ha de contents i de fellons.
Any de vi, any de bruixes.
Anyada de vi, anyada de bruixes.
Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l’home que menja raïms
verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu
vi ranci.
Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.
Arròs, peix i pebrot volen el vi ben fort.
Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa.
Beu bon vi, vell, i estimaràs el consell.
Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu.
Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beure bon vi és enteniment; el que no és bo és beure’l dolent.
Beure més vi que una mula aigua.
Beure vi amb mida allarga la vida.
Beure vi en dejú fa posar malalt.
Blat i vi, avui per tu, demà per mi.
Blat i vi, mai van per un camí.
Bo és poc vi, molt és verí.
Bon pa i bon vi escurcen el camí.
Bon pa i bon vi fan bon llatí.
Bon pa i bon vi i deixa dir.
Bon pa i bon vi i faràs bon camí.
Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir.
Bon pa i bon vi, vida de Paradís.
Bon pa, bon vi i bon dormir.
Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang.
Bon pa, bon vi i bona minyona.
Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu.
Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.
Bon tap fa bon vi.
Bon vi darrera bon brou, mai ningú l’ha alabat prou.
Bon vi fa bon dir.
Bon vi fa bon matí.
Bon vi fa mal cap.
Bon vi i bon tall i penes avall.
Bon vi i bona escudella i que treballi qui en ve al darrera.
Bon vi i sopa bullida allarguen la vida.
Bon vi, fa bon llatí.
Bon vi, fa bon sagí.
Bon vi, fa bona sang.
Bon vi, paraula llarga.
Bones alforges i bon vi fan pla el camí.
Borratxera de vi, la fa passar el dormir.
Borratxo fi, a la taverna vol el vi.
Borratxo fi, després de menjar dolç ha de beure bon vi.
Borró que neix per l’abril no té temps de fer bon vi.
Bóta dolenta mai fa bon vi.
Bóta neta i bona, el vi millora.
Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí.
Cada pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.
Camises on no hi ha lli i borratxos on no hi ha vi.
Cànem de vores, vi de malloles, blat de contravent es paga bé i lleialment.
Cara vermella, cara de vi.
Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carbací.
Carbassa sense vi, digueu-li fusta.
Cargols sense vi, no vull per a mi.
Cargols, peres i meló, volen vi felló.
Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort.
Carn d’un dia, pa de dos, vi d’un any, salut per tot l’any.
Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou.
Carn fa carn i vi fa sang.
Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa.
Carn i vi fan de bon pair.
Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat.
Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí.
Cartes, dones i vi treuen l’home de sí.
Cartes, dones i vi... mal camí!
Cartes, dones, daus i vi fan tornar el ric mesquí.
Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir.
Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l’afer és bona.
Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol et teu veí.
Celler, que ressona, el vi se n’adona.
Com més pa i més vi al celler més bruixes pel carrer.
Com més vi més doctes.
Comerciant de vi, comerciant mesquí.
Consell de caputxí: no mengis sense vi.
Consells amb vi tenen mal fi.
Darrera cada mossegada, una tirada fóra massa vinada, però darrera de cada tres, bo beure vi és.
Darrera d’un ou begut o dur, vi pur.
Darrera de la carn, bon vi i bon trago.
Darrera de la carn, bon vi i si és porc encara més fort.
Darrera de les figues aigua i darrera de les peres vi.
Darrera de les peres bon vi begues.
Darrera el porc fi, bon vi.
Darrera la carn, bon vi, i si és de porc encara més fort.
De bon vi, bon vinagre.
De bon vi, molt per mi; de xerigot, ni molt ni poc.
De casar filles i vendre vi, mai te'n tindràs de penedir.
De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi.
De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer.
De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix.
De Sant Sadurní, les dones i el vi.
De terra d’escorpins, pa poc i poc vi.
De traguet en traguet, fa el vi profitoset.
De vegades tan dolent és el vi com les mares.
De vell amic, vella espasa i vi vell, no sol hom desfer-se’n.
De vi el més vell, d’amor el més novell.
De vi, cada hora un picotí.
Deia el savi Sadurní: Terra d’alls terra de vi.
Deia el vi a la panxa de l’home: Sóc valent i trincant; i la pa li
responia: Si jo vaig davant!
Del bon vi, la meitat aigua.
Del bon vi, tothom n’és bevedor.
Del celler que hi entra el sol el vi se’n dol.
Des del setembre fins a l’agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.
Després de begut el vi, es diu mal del veí.
Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.
Després de beure vi bo, tothom vol tenir raó.
Després de l’amanit, bon trago de vi.
Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.
Després de Sant Martí, deixa l’aigua i beu el vi.
Després del cep, el vi.
Després del préssec i el meló beuràs el vi millor.
Déu n’hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.
Dona bonica i vi bo no duren gaire.
Dona jove i vi vell.
Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi.
Dona que li agrada el vi, tant és per tu com per mi.
Dones i vi donen goig i fan patir.
Dones i vi fan perdre el camí.
Dones i vi, més que goig donen que sentir.
Dones, vi i foc: són la perdició dels homes.
El barber de Llevorsí, fa la barba i paga el vi.
El bevedor fi a glops a glops beu el vi.
El bon abric és el bon vi.
El bon bevedor de vi té poc mirat en vestir.
El bon pa i el bon vi, escurcen el camí.
El bon vi crida els veïns.
El bon vi dos gustos pot donar: un al nas i un altre al paladar.
El bon vi entra molt bé i després esgarrapa.
El bon vi es beu sol.
El bon vi és el que s’orina.
El bon vi és or fi.
El bon vi fa dormir.
El bon vi fa pair.
El bon vi fa sang i l’aigua fa fang.
El bon vi i l’home valent no solen durar molt temps.
El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida.
El bon vi mata la cuca.
El bon vi no necessita ram ni la bona dona reclam.
El bon vi parla llatí.
El bon vi pel bevedor fi.
El bon vi ressuscita el pelegrí.
El bon vi si no pots orinar resulta un verí.
El bon vi surt a la cara i puja al topí.
El bon vi, beu-te’l tu i no el donis al veí.
El bon vi, en vas petit.
El borratxo fi, a la taverna vol el vi.
El borratxo valent se’n va del vi a l’aiguardent.
El brou bon vi vol.
El dilluns, mercat i vi.
El gat en sac i el vi en carbassa.
El joc fort, el vi ranci i la dona jove.
El llagostí des del mar ja crida el vi.
El mal que el cura el dormir, malaltia de vi.
El mal que ve del vi vol dormir.
El massa vi no guarda secret ni paraula compleix.
El meló madur demana vi pur.
El meló vol el vi bo, i el cargol també l’hi vol.
El meló vol el vi felló.
El menjar picant vol vi abundant.
El menjar sense vi es torna verí.
El molt vi treu de si.
El mosquit va dir a la granota: val més morir en el vi que viure en l’aigota.
El novembre, vi per vendre.
El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls.
El pa canviat i el vi assegurat.
El pa és fre del vi.
El pa fa passar i el vi fa tenir.
El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell.
El pa i el vi en cria de tota mena.
El pa i el vi neixen dintre el maig.
El pa mudat i el vi usat.
El pa negret, el vi agret i l’oli sabentet.
El pa per la vista i el vi pel tast.
El pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa.
El pa tou, i el vi nou, el ventre espatllen.
El peix ha de nedar tres vegades: en aigua, en vi i en oli.
El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert; treu tot verí i mal.
El peix, l'arròs i el pebrot, volen vi fort.
El pelegrí, primer sense el bordó que sense la bóta del vi.
El porc fresc i el vi novell, causen dolors al ventrell.
El que amb aigua viu, amb vi s’ofega.
El que en vi es gita en aigua desdejuna.
El que es cria amb aigua s’ha de menjar amb vi, com l’arròs i el peixolí.
El que l’aigua gela el vi ho desgela.
El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí.
El qui beu bon vi, resta farina al molí.
El qui beu massa vi ni guarda secret, ni compleix el que ha dit.
El qui beu vi no pot dir borratxo al seu veí.
El raïm blanc fa bon vi i el negre el fa ennegrir.
El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir.
El refredat, el vi el combat.
El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi.
El secret mai no dura, allà on regna el vi.
El setembre és veremador, i es fa vi el bo i millor.
El sol de l’Assumpció fa el vi millor.
El sol en l'Ascensió fa el vi bo i millor.
El veí que té bon vi, ventura té prop de si.
El vell que beu bon vi triga a morir.
El vi a glops i l’aigua a raig.
El vi agrada i l’aigua enfada.
El vi aigualit fa mal profit.
El vi alabat crida convidat.
El vi alimenta, cura i fa tenir.
El vi allarga la vida, però també la treu.
El vi amb mesura i el pa amb cordura.
El vi ben bo i el cavall de pedra.
El vi bo és a la bóta del racó.
El vi bo és bon dormidor.
El vi clar al cap sol pujar.
El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó.
El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell.
El vi clar i vell i amb una mica d’aigua fa bon consell.
El vi clar per les dones i el negre pels homes.
El vi com a rei i l’aigua com a bou.
El vi crida la cançó.
El vi crida la son.
El vi crida la xerrada i la baralla.
El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial.
El vi d'agost, no fa most.
El vi de casa no emborratxa.
El vi de la bodega escalfa l’esquena.
El vi de Nadal ni emborratxa ni fa mal.
El vi del veí és el millor vi.
El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap.
El vi diu la veritat.
El vi dolç fa coragre.
El vi dóna bona llengua.
El vi és bon mosso, però mal amo.
El vi és el millor testimoni de la veritat.
El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors.
El vi és l’ham de la veritat.
El vi és la llet dels pobres.
El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants.
El vi és la medecina dels pobres.
El vi és mal enemic.
El vi és més llaminer que el sucre.
El vi és vendre i penedir.
El vi esquiva les penes.
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi.
El vi fa com la sal: no porta mida.
El vi fa parlar a glops, però clar.
El vi fa parlar llatí.
El vi fa riure i fa dormir.
El vi fa sagí.
El vi fa saltar els vells.
El vi fa sang i l’aigua fa fang.
El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang.
El vi fa sant el vell.
El vi fa tenir.
El vi força i l’aigua en treu.
El vi fort fa anar de tort.
El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent.
El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca.
El vi i el secret són enemics.
El vi i el sol fan posar alegre.
El vi i l’amor, mosseguen de traïdor.
El vi i l’enemistat descobreix la veritat.
El vi i l’or, com més vell millor.
El vi i la muller es riuen del saber.
El vi i la veritat tenen bona amistat.
El vi i l'amor, mosseguen de traïdor.
El vi i l'amor peguen de traïdor.
El vi mesura la son.
El vi moscatell no es guarda bé amb pitxell.
El vi natural no et farà mal.
El vi no porta calces.
El vi no té bragues, ni de drap ni de lli.
El vi no té vergonya.
El vi nou i el pa vell el ventre espatllen.
El vi novell infla el ventrell.
El vi novell per Sant Andreu ja és vell.
El vi pel color, el pa per l’olor, i tot pel sabor.
El vi per menjar i no per traguejar.
El vi porta a tothom la raó.
El vi pur, menjar curt.
El vi que deixa Sant Urbà, ja el pots llençar.
El vi que té gust de pega dues vegades es mastega.
El vi vell, i el pa novell.
El vi vol bon coixí.
El vi, beu-lo a casa.
El vi, la llet i els ous els vells fan tornar nous.
El vi, la sal i el pebre porten mesura.
El vi, la veritat i la dona poden més que l’honra.
El vi, per aficionar, aigua no té de portar.
El vi, per mosso només; per amo, no hi entén res.
El vi, poc és bo, molt és verí.
El vi, poc és triaca i molt és verí.
El vi, si no es pot orinar, resulta verí.
Els cargols són agulles d’enfilar vi.
Els enemics de la bossa: vi, tabac i dona.
Els moliners quan tenen aigua beuen vi.
Els vapors del vi fan dormir.
En aquest món mesquí quan tenim pa no tenim vi.
En gent de vi, ni tarda ni dematí.
En l’hivern, bona sopa i vi calent.
En mullers i en vi, s’avança camí.
En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.
En tot es fa trampa, menys en el vi que s’hi posa aigua.
En una casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer.
Entre gent de vi, ni tarda ni de matí.
És com el bon vi, que entra molt bé, i desprès esgarrapa.
Escampar vi, bon destí; escampar sal, mal senyal.
Escudella i vi fan bon sagí.
Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi.
Ésser home de vi.
Estudiant de medecina confon el vi amb l’orina.
Fer cara de vi.
Ferida dolenta, la que el vi no la renta.
Fes veremes en temps eixut i tindràs el vi pur.
Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí.
Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire.
Fins a Sant Joan, tot vi és rabadà.
Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n’ha.
Fins per Sant Pere, el vi enrera.
Fins que Sant Urbà no és passat el vi no és assegurat.
Força i vi mal es varen avenir.
Fred d’abril, no faltarà pa ni vi.
Fuig del vi si vols ser bon veí.
Garnatxa de l'Empordà, és el vi millor que hi ha.
Gat en sac i vi en carbassa.
Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa.
Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi, s’aixequen molt de matí i s’adormen tot el dia.
Gent de vi, gent de per qui, per qui.
Gent de vi, gent mesquí.
Gent de vi, ni vespre ni matí.
Guapesa de dona i bon vi fan desvetllar de matí.
Hi ha més acudits dins un bòtil de vi, que dins el cap d’un misser.
Hi ha més raons dintre un got de vi que en un rentador de cent dones.
Hi ha ram; és de mam; és de pi; hi ha vi.
Home borratxo, que vi no faço.
Home de vi, carregat de res.
Home de vi, home de per aquí.
Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d’aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res.
Home de vi, ni de vespre ni de matí.
Home fluix, vi fort.
Home valent i bóta de vi, aviat s'acaba.
Hort i molí donen per carn, pa i vi.
Joc, vi i dones són la perdició dels homes.
Jugador i bevedor de vi, magre i secardí.
Juny assolellat i ben tronat, any de bon vi i de bon blat.
L’aigua a raig i el vi a glops.
L’aigua d’abril omple la gerra i el barril; la gerra de l’oli i el barril del vi.
L’aigua de Sant Urbà lleva vi i no dóna pa.
L’aigua dels blats, el vi pels homes i el bastó pe les dones.
L’aigua espatlla els camins i el vi arregla a dins.
L’aigua fa mal i el vi fa cantar.
L’aigua fa suar i el vi fa cantar.
L’aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa.
L’aigua pels bojos i el vi per les panxes.
L’aigua pels bous i el vi pel rei.
L’aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.
L’aigua trenca els ponts i el vi la testa.
L’aire, el vi fa tornar vinagre.
L’amic de ton vi, no el vulguis per veí.
L’amic i el vi, busca’ls vells, i el porc, busca’l novell.
L’amic i el vi, quan més vell, més fi.
L’amor i el vi enganyen el més savi.
L’any de molt vi, guarda vi.
L’arròs es nega amb vi.
L’arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.
L’espanyol fi amb tot beu vi.
L’home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.
L’home valent i la bóta de bon vi aviat s’acaben.
L’oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant.
L’ou d’avui, el pa d’ahir i el vi d’un any no et faran cap dany.
La bóta sempre té gust de vi.
La carn d’avui, el pa d’ahir i el vi com més anys pugui tenir.
La casa que no hi ha pa, fa plorar i la que no hi ha vi fa morir.
La Conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona.
La dona borratxa i el vi al celler, no pot ser.
La dona com el bon vi, no la vulguis al matí.
La dona, com el vi, enganya el més fi.
La llet no vol vi, i qui se la beu sí.
La maqueta diu que no li agrada el vi; darrera la porta, se’l beu a raig de tupí.
La que s’estimi el marit, després de la sopa que li doni vi.
La taula que no té vi, fa patir.
La veritat i el vi no s’han d’aigualir.
L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner.
L'aigua per al molí. Per a l'estómac el vi.
L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir.
Les bruixes són a les bótes del vi.
Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort.
Les figa-flors volen vi.
Les figues demanen vi.
Les figues volen aigua, peres i meló el vi falló.
Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor.
Les gelades d’abril s’emporten el vi.
Les noies de Constantí es renten la cara amb vi.
Les trumfes són vives, reguem-les amb aigua; les trumfes són mortes, reguem-les amb vi.
Llençar vi per sort.
Llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment.
Llenya, vi i amic, com més vell més preferit.
Llit de vell, capçal de vi.
Madur, clar, vell i delicat, condicions del vi.
Mai el mandrós tindrà, pa, ni vi per demà.
Mai no deixis el vi vell pel novell.
Mai no podreu tenir-ho tot: dona borratxa i vi al bot.
Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.
Malalt que s’ha de morir, tant el mata pa com vi.
Març ventós i juny calent, bon vi bon forment.
Massa vi fa dormir.
Mel nova i vi vell.
Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell.
Menjar de Barcelona, sense pa, vi ni corona.
Menjar de mesquí, poc tall i sense vi.
Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent.
Menjar picant, vi abundant.
Menjar sense vi, menjar mesquí.
Mentre tingui alls i vi no s’han fet les butlles per a mi.
Més mal geni que el vi de quarto.
Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi.
Molt vi és metzina, l’aigua medecina.
Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.
Nas rogent, de vi o de fred.
Ni home gravat ni vi batejat.
Ni olla sense sagí, ni taula sense vi, ni sermó sense Agustí.
Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa.
Ni taula sense vi, ni olla sense garrí, ni sermó sense Agustí.
Ni taula sense vi, ni sermó sense Agustí, ni dona sense parir.
Ni tot el pa en coques ni tot el vi en bótes.
Ni vi calent ni brou fred.
Ningú no s’emborratxa amb vi de casa.
No alabis mai: ni la teva dona, ni el teu vi, ni el teu cavall.
No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa.
No es pot beure vi en dejú perquè fa posar malalt.
No hi ha camises on no hi ha lli ni borratxos on no hi ha vi.
No hi ha festa sense vi.
No hi ha pelegrí sense la bóta de vi.
No té pa ni vi i convida el veí.
No troba ni vi agre, no dona lletja.
Oli i vi, remei diví.
Oli vell i vi novell.
Oli, porc, vi i amic, és millor com més antic.
Oli, vi i amic, el millor és el més antic.
Omple més que un got de vi, l’aigua de can Castellví.
On el vi regna el secret no dura.
Or, vi i amic, vell; casa, barca i dona, nova.
Ou d’una hora, pa d’un dia, vi d’un any, dona de quinze i amic de trenta.
Pa d’ahir, carn d’avui i vi vell fan bon ventrell.
Pa d’ahir, vi d’un any i carn ben amanida fan bona vida.
Pa d’enguany i vi d’antany, les forces al cos augmenten.
Pa de blat, llenya d’alzina i vi de parra aguanten la casa.
Pa de casa i vi de casa i faràs casa.
Pa de dos i vi de tres.
Pa de fleca i vi de taverna ni atipa ni governa.
Pa de fleca i vi de taverna, la casa mal governa.
Pa fa carn i vi fa sang.
Pa i vi fan millor camí que home garrit.
Pa i vi fan sagí.
Pa i vi, un any per tu i un altre per mi.
Pa mudat i el vi usat.
Pa negre i vi verd aguanten la casa.
Pa per pa i vi per vi i no enganyaràs el teu veí.
Pa pesat i vi mesurat, aviat és acabat.
Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti.
Pa tou i vi vell fan tornar jove el vell.
Pa, de dos dies; vi de tres i de dona cada mes.
Pa, pernil i vi vell inflen la pell.
Pa, vi i carn fan bona sang.
Parra que brota a l'abril, poc vi al barril.
Peix i garrí viuen en aigua i moren en vi.
Peix, arròs i pebre volen vi per beure.
Peix, figa i cargol nedar amb vi vol.
Pel bon vi no hi ha amic ni cosí.
Pel constipat, un bon got de vi ben acaramullat.
Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
Pel juliol, verol; per l’agost, most, i pel setembre, vi per a vendre.
Pel maig, sardina a la brasa i bon vi a la tassa.
Pel novembre, vi per vendre.
Pel que pugui ésser guarda el vi al celler.
Pel setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra.
Pel setembre, vi per vendre.
Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca soltes.
Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor.
Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor.
Pels dies de Carnestoltes, molt vi i poques soltes.
Pels homes és bo el vi i pels infants és verí.
Per a fer camí, bon calçat i bon vi.
Per anar de camí, bon calçat i bon vi.
Per Carnaval, més vi que pa.
Per fer córrer el bocí el millor remei és vi.
Per l’agost calent, ni vi ni aiguardent.
Per l’agost, beu vi i deixa el most.
Per l’agost, most; pel setembre, vi per vendre.
Per l’agost, ni vi ni most.
Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina.
Per les figues, aigua; per les peres, vi.
Per Nadal, ametlles torrades i algun porronet de vi; això és el que m’agrada a mi, però ve poques vegades.
Per pa es pot fiar, que per vi ni un maravedí.
Per Sant Andreu vi ja tindreu.
Per Sant Andreu, el vi millor és el que feu.
Per Sant Bartomeu sense pell, préssecs madurs i vi novell.
Per Sant Crispí el most ja és vi.
Per Sant Julià, guarda el vi i guarda el pa.
Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta’l.
Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.
Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d’Any ja et farà dany.
Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l’aigua pel molí.
Per Sant Martí, castanyes i novell vi.
Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi.
Per Sant Martí, enceta la bóta del vi.
Per Sant Martí, l’aigua al molí i tasta el vi.
Per Sant Martí, l’oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí.
Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi.
Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
Per Sant Martí, tapa la bóta del bon vi.
Per Sant Martí, tapa la bóta i tasta el vi.
Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi.
Per Sant Martí, tot most és bon vi.
Per Sant Mateu sembra el teu vi, i si no en tens, vés a Manlleu.
Per Sant Pau i Sant Vicenç Sever, el vi al celler.
Per Sant Valentí trascola ton vi.
Per tirar aigua al vi sempre és prou de matí.
Per un cigaló de vi no esperis el camí, per dos no el perdràs si vas amb gos, i tres vici ja és.
Pera, préssec i meló, volen el vi falló.
Peres i meló volen vi felló.
Planta vinya... quan el vi estiga barat.
Pluja de gener, blat al graner i vi al celler.
Pluja de Sant Joan, lleva vi i dóna pa.
Pluja de Sant Joan, mal per l’oli, pel vi i pel blat.
Pluja de Sant Urbà lleva vi i no dóna pa.
Pluja pel gener, blat a la sitja, i vi al celler.
Pluja per Sant Albí, ni palla ni vi, ni herba ni lli.
Pluja per Sant Cebrià, pren most i fa el vi clar.
Pluja per Sant Joan, lleva vi i no dóna pa.
Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant.
Ponent, l’aigua fresca i el vi calent.
Porc amb vi del vell en fa nin.
Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell.
Porta desgràcia no poder beure vi i beure aigua.
Posar aigua al vi fa mesquí.
Predica més un petricó de vi que cent frares agustins.
Quan arriba Sant Andreu el vi ja es pot dir vell.
Quan canta el mussol abans de brotar el cep, any de molt vi.
Quan del vi sento l’olor, Maria, ja no sóc jo.
Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat.
Quan el vi bull, dóna-li aire pur.
Quan el vi entra, el secret surt.
Quan el vi és bo i l’aigua clara, millor és el vi que l’aigua.
Quan el vi estigui barat, planta vinya.
Quan es floreix el vi madura el raïm.
Quan hi ha pa i vi, el rei pot venir.
Quan hi ha poc vi beu primer.
Quan l’Encarnació és aquí ofega el vi i vés-te’n a dormir.
Quan la barba es comença a emblanquir, deixa la dona i agafa el vi.
Quan la formiga treballa, raïm i vi a la parra.
Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts.
Quan per Sant Vicenç és clar es fa més vi que aigua.
Quan sento l’olor del vi ja no estic en mi.
Quan t’ofereixin vi no diguis mai que no; digues sempre que sí.
Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi.
Quan tenim pa no tenim vi.
Quan vagis de camí no et descuidis la pipa ni et deixis el vi.
Quan vagis de camí no vagis sense pa ni vi.
Què hi ha pitjor que el diable? el vi.
Qui bateja el vi mereix la forca.
Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca.
Qui beu aigua és perquè no té vi.
Qui beu massa vi, que negociï al matí.
Qui beu molt al matí, a la tarda no té vi.
Qui beu vi de moltes bótes en beu d’agre i d’escaldat.
Qui bota: no sopa, ni tasta el vi de la bóta.
Qui darrera de l’enciam no beu vi, o és boig o és mesquí.
Qui després de llet beu vi, de cent anys torna fadrí.
Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d’alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó.
Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny.
Qui és amic del vi és enemic de si.
Qui estima el vi estima un tracte d’amic.
Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi.
Qui menja alls i beu vi, no hi pot l’escurçó ni el seu verí.
Qui no beu vi no entra al cel.
Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té.
Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut.
Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi.
Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi.
Qui posa la mà a la bóta té de tastar el vi.
Qui sopa amb molt vi esmorza amb poc pa.
Qui sopa de vi no troba ni vi agre ni dona lletja.
Qui sopa de vi, berena d’aigua.
Qui té bon vi troba amics vora de si, però amics del vi.
Qui té de fer camí begui bon vi.
Qui té el celler descuidat té una part de vi llençat.
Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair.
Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull.
Qui tingui mal vi que no begui vi.
Qui tira aigua al vi, de la triaca en fa verí.
Qui va beure vi negre i el va orinar clar, alguna cosa se li va quedar.
Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata.
Sa mare no vol que begui vi i ell se’n fa sopes.
Sant Joan plovent fa el vi dolent.
Sant Martí, torneu-me el vi.
Sant Pere de Fluvià, lleva vi i no dóna pa.
Sant Urbà és la clau del vi i la clau del pa.
Sant Vicenç amb bon sol, any de bon vi, si Déu vol.
Sant Vicenç clar i Sant Pau espès, de vi no en vulgueu més.
Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat.
Santa Eulàlia assolellada, collita de vi assegurada.
Secret mai no s’atura, on el vi regna.
Sembra primerenc i poda tardà, i pa ni vi no et podrà fallar.
Sempre s’ha sentit a dir que els peixos viuen en aigua i moren en vi.
Sense bóta de vi no emprenguis camí, i quan l’emprenguis, no la duguis sense vi.
Sense vi no es pot dir missa.
Sense vi no es troba bo cap menjar.
Sense vi, dones, ni or, el món seria millor.
Setembre assolellat, bon vi assegurat.
Setembre molt humit, molt vi, però aigualit.
Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent.
Si dones vi al teu senyor, no li miris el color.
Si el setembre el féu veremador, raja el vi, que no hi ha millor.
Si es tira aigua al vi, es fa una cosa dolenta amb dues de bones.
Si fa sol per Sant Vicenç, el vi anirà pels torrents, però si plou no se n’omplirà una nou.
Si fa sol per Sant Vicenç, el vi puja pels sarments.
Si gela per Sant Bernardí, adéu el vi.
Si gela per Sant Sebastià, el vi al cep se’n va.
Si hi ha bon coixí, bon trago i bon vi.
Si hi ha coixí, bon trago de vi.
Si les beceroles fossin de vi tot el món sabria llegir.
Si massa beus, el vi et pujarà al cap i et baixarà als peus.
Si no hagués vi ni dones, totes les coses serien bones.
Si no hi hagués vi ni dones, totes les coses foren bones.
Si no plou per Sant Pancràs ni per Sant Urdí, molt raïm i molt vi.
Si no t’han fet caure dones ni vi, no cauràs en tot el camí.
Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs.
Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n’omple un bot; si plou al matí, la meitat del vi; si plou a la tarda, collita esguerrada.
Si per Sant Vicenç fa el temps fi, serà any de vi.
Si plou per Sant Albí, anirà mes cara l’aigua que el vi.
Si plou per Sant Albí, bona vinya i bon vi.
Si plou per Sant Medard, si hom no beu bon vi menja bon llard.
Si tens el celler humit beuràs el vi florit.
Si vesses vi trauràs la rifa.
Si vols collir vi i blat, sembra aviat i poda tard.
Si vols comprar bé, l’oli del damunt, el vi del mig i la mel de baix.
Si vols mal al teu veí, desitja-li que et compri el vi.
Si vols saber el secret del teu veí, convida’l a beure vi.
Si vols vi i pa, sembra primerenc i poda tardà.
Si vols viure sa, fora vi tens de cridar.
Si vols viure sa, suca el vi amb pa.
Sopes amb vi aixequen el padrí.
Sopes amb vi fan bon sagí.
Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa.
Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen.
Tabac, dones i vi si se n’abusa donen mala fi.
Tan bo és el raïm com dolent és el vi.
Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix.
Tant vi com entra, tants secrets com surten.
Taula sense vi, no la vull per mi.
Taverna que té bon vi està plena vespre i matí.
Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits.
Taverner que ven bon vi ventura té prop de si.
Tenir la dona borratxa i el vi al celler no pot ser.
Tenir un mal vi.
Terra de calç, vi de molts graus.
Terra de romaní, terra de poc vi.
Terra grassa, vi magre.
Terreny sorral, poc vi, però de molt grau.
Tort com el vi de quarto.
Tot bon català beu vi pel seu dinar.
Tot el menjar crida vi.
Tot el que es menja sense vi es torna danyí.
Traginer de vi no ha de ser borratxí.
Tres coses en el vi s’ha de trobar: bon color, bona olor, bon paladar.
Tres coses enganyen el fadrí: gràcia de nina, pluja menuda i el bon vi.
Trons al matí no prenen pa ni vi.
Un bocí de pa, i un trago de vi, i alça, Martí.
Un bon sopar sense vi, és un ball sense orquestra.
Un bon vi, fa dormir.
Un dit de vi fa enfadar el metge.
Un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua.
Un got de vi negre amb polls vius, cura el fel sobreeixit.
Un home valent i una bóta de vi bo, aviat s’acaben.
Un petricó de vi té més paraules que el missal llatí.
Un poc de vi fa pair, molt és verí.
Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home.
Una mica de vi és meitat de sang.
Una mica de vi, fa pair; molt, és verí.
Va dir la llet al vi: Bon dia veí; i va dir el vi a la llet: bon profit no t’hauré fet.
Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.
Val més borratxo de vi que de medecina.
Val més fer olor de vi que de medecina.
Val més mal vi que bon sagí.
Val més mal vi que bona aigua.
Val més pa i vi que ben vestir.
Val més que sobri pa que no que falti vi.
Val més tot en vi que tot en lli.
Val més vi maleït que aigua beneita.
Val més vi poc fort que aigua millor.
Vell amic i vi vell són molt bons.
Verema en eixut i tindràs vi pur.
Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur.
Verema en temps eixut i tindràs vi pur.
Verema mullada, vi aigualit.
Vespres de vi, maitines d’aigua.
Vessar vi, bon destí, vessar sal, mal senyal.
Vi a tast, blat a mostra.
Vi agre i pa de sègol no fan bon treballador.
Vi agre i pa dolent, fan mala gent.
Vi aigualit, no fa profit.
Vi al pitxell i dona borratxa, pobre d’ell!
Vi amb les panses i aigua amb les figues.
Vi barrejat amb vi, verí.
Vi batejat no val un nap.
Vi batejat porta la seva aigua.
Vi batejat, el beure’l és penat.
Vi batejat, no en beguis, que és pecat.
Vi batejat, pitjor que l’aigua.
Vi bo no necessita pregó.
Vi clar l’amo fa cantar.
Vi d’ampolla, al matí or i a la tarda gorga.
Vi damunt de llet és ben fet.
Vi de bona olor, no li cal pregó.
Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel.
Vi de maig, poc i dolent.
Vi de marina, llenya d’alzina.
Vi de Sant Martí és el millor vi.
Vi de setembre les dones fa estendre.
Vi de vinyes velles fa perdre les relles.
Vi del mateix any fa dany.
Vi dolç fa coragre.
Vi embotat i aigua rajant, totes les bótes ompliran.
Vi en dejú mata el cuc.
Vi fa sang, i pa fa carn.
Vi i aiguardent, mort de moment.
Vi i veritat no pot anar plegat.
Vi massa dolç fa el cor agre.
Vi mesurat i pa pesat, aviat s’acaben.
Vi moro, plata i or.
Vi per dins i vi per fora treu tots els mals al defora.
Vi pur i all cru fan l’home valent i astut.
Vi que agreja i pa que dureja treuen la pobresa.
Vi que no té cor, vi de poc grau.
Vi que salti, pa que canti i formatge que plori.
Vi sobre llet, salut; llet sobre vi, verí.
Vi tret de la bóta, beure-se’l toca.
Vi vell i oli novell.
Vi, cavall i blat, ven-los aviat.
Vi, dona i cavall, només per tu, i no els alabis a ningú.
Vi, infants i orats diuen les veritats.
Vi, poc és bo, molt és verí.
Vi, son i mel, remei de vell.
Vi, tabac i dones, per l’esquerra.
Vianda forta, s’ofega amb vi.
Xerrar més que el vi de setze.

DITES SOBRE LA VEREMA

Abans de veremar, el cànem a amarar.
Agost i verema tots els dies no aplega.
Agost i veremar, cada dia no es fa.
Al davant hi va l’estel i al darrera Sant Miquel, que duu la verema del cel.
Any de verema, bodega plena.
Bona gallina serà la que pongui pel veremar.
Cava que cavaràs, que al veremar ho trobaràs.
De vinya ben afamada, verema doblada.
Després d’amarar ve el gramar, després del gramar ve el veremar i
després del veremar ve el filar.
El porc mata per Sant Lluc i posa la verema al cup.
El setembre és veremador, i es fa vi el bo i millor.
El vell planta la vinya, i el jove la verema.
En temps de veremes, tots els cistells són bons.
Entre l’amarar i el veremar hi ha el gramar i l’espadar.
Entre Sant Miquel i Sant Francesc pren la verema tal com és.
Fer cara de veremes.
Fer trista verema.
Fes veremes en temps eixut i tindràs el vi pur.
La cabra del veremar, fa de mal engreixar.
La vinya prop de camí, la verema el pelegrí.
La vinya veremà, no precisa de guardià.
Les veremes de setembre són les millors, si els raïms tenen dolçors.
No hi ha veremada sense cabra matada.
Obrir el peu al veremar.
Obrir el veremar.
Pel juliol, ja hi ha verol; per l’agost ja és most, i pel setembre ja és verema.
Pel setembre, no veremis al vespre.
Pel veremador el gotim millor.
Pel veremar, la cabra s'ha de matar.
Pel veremar, les gallines pots donar.
Per a veremar i batre, animals d’un altre.
Per Sant Andreu, verema arreu.
Per Sant Lluc, mata el porc i la verema al cup.
Per Sant Mateu, verema arreu.
Per Sant Miquel, la verema se’n puja al cel, i l’endemà torna a baixar.
Per Sant Simó i Sant Judes, veremes collites, tant si són verdes com si són madures.
Per Santa Maria, vés a veure la vinya; tal com la trobaràs la veremaràs.
Quan madura la móra, la vinya ja és veremadora.
Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus.
Sant Mateu arribat, verema el savi i l’orat.
Sant Urbà és el darrer veremador; si no plou, el pagès deixa el dolor.
Setembre, el veremador talla els gotims de dos en dos.
Si el setembre el féu veremador, raja el vi, que no hi ha millor.
Si no podes pel març, no veremaràs.
Si per l’agost trona, la verema serà bona.
Si tot foren Setmanes Santes i veremades, ben poc durarien capellans i ases.
Temps de veremes.
Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur.
Verema en temps eixut i tindràs vi pur.
Verema mullada, vi aigualit.
Verema tard i sembra aviat; si ho erres un any, cent ho encertaràs.
Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada.

DITES SOBRE VINYES

A l’alfals i la vinya, per la vora els entra la tinya.
A l’ombra de l’amo creix la vinya.
A la vinya del padrí, prendre i fugir.
A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir.
A vinya tova, pagès fort.
A vinya vella, amo nou.
Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar.
Això és una vinya!
Al bon Malloll al cap de quatre anys ja és vinyol.
Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà.
Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada.
Casa de pare, vinya d'avi i oliver de besavi.
Casa en la que visquis, vinya de la que beguis i terres les que tu et vegis.
Casa obrada i vinya criada, dona casada.
Casa obrada i vinya plantada, fadrina casada.
Casa obrada i vinya plantada, mai no es veu el que costa.
Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada.
Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar.
Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis.
Casa, vinya i poltre, que els faci un altre.
Compra casa feta i vinya plantada.
D’una bona mare, preneu-ne la filla; d’una bona planta planteu la vinya.
D’una vinya ben manada n’hi ha per temps.
De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla.
De cavar la vinya, en sap qualsevol, però podar-la no en sap qui vol.
De figuera verdal, una a cada vinya en cal.
De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi.
De vinya ben afamada, verema doblada.
De vinya mal llaurada, collita esguerrada.
Després de mort, ni vinya ni hort.
Diu la vinya: “L’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dóna la vida”.
Diu la vinya: “Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res”.
Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles.
Dona finestrera i vinya vora el camí, no fan mai bona fi.
Dona riallera, camp prop de ribera i vinya vora de camí no fan bona fi.
El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis.
El vell planta la vinya, i el jove la verema.
En els plans la vinya hermosa i en els alts més abundosa.
En vinya prop de camí, en majordoma i en dona d’hostal no fiïs mai ton cabal.
Hi ha de tot a la vinya del senyor.
L’any de traspàs, ni vinya, ni hort, ni camp.
La casa en cantó i la vinya en racó.
La casa obrada i la vinya criada.
La dona i la vinya, l'home les fa garrides.
La pluja de gener fa ric al vinyater.
La por guarda la vinya, i la closca, la pinya.
La vinya del so Xoxim: molta planta i poc raïm.
La vinya en flor no necessita el pagès ni el senyor.
La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener.
La vinya prop de camí, la verema el pelegrí.
La vinya regalada, pel març podada i pel maig vinada.
La vinya veremà, no precisa de guardià.
La vinya vol veure sempre el seu amo.
La vinya, ben cavada, ben podada i ben esmargincada.
La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
Les vinyes toves, pel novembre les podes.
Llaura bé la vinya i l’olivar i tindràs bona collita.
Llaurar la vinya brotada, pitjor que una pedregada.
Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa.
Ni casa de fang ni vinya en barranc.
Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya.
Ni massa filles ni massa vinyes.
Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles.
Ni per casa ni per vinya no prenguis dona parida.
Ni per casa ni per vinya, no casis dona parida.
Ni vinya prop de torrent ni casa prop de convent.
Ni vinya vora torrent ni casa vora convent.
No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo.
No plantes vinya en costera ni sembres blat en barranc ni et cases en
forastera... Mira que t’enganyaran!
No tenia vinya, i venia raïm.
Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves.
Pasqües fangoses, vinyes ufanoses.
Pel febrer diu l’ovella al ramader: - Deixa’m entrar a les vinyes, i si
no et dono bon corder, mata’m, si et ve bé.
Pel febrer el bou vinyater mira el sol i no mira el solc.
Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
Pel juliol núvols amb llana, per a la vinya mala fortuna.
Per l’abril poda la vinya el mesquí.
Per la Maria d’agost madura la vinya.
Per Sant Vicenç el sol ja baixa pels torrents, i, allí on no baixarà, ni casa ni vinya no hi vagis a plantar, i no hi vagis a poblar i mala anyada es collirà, i on no ha tocat no facis sembrat, i on tocar no pot no plantis vinya ni hort.
Per Sant Vicenç lluna humida, mal any per a la vinya.
Per Sant Vicens, el sol entra pels torrents, i allí on entra-hi no pot, no hi facis vinya ni hort.
Per Santa Aguedeta pren la boteta i vés a la vinyeta: si no hi vas a treballar, vés-hi a disfrutar.
Per Santa Anna, vinya pintada.
Per Santa Creu, la vinya ja es veu.
Per Santa Maria, vés a veure la vinya; tal com la trobaràs la veremaràs.
Planta vinya... quan el vi estiga barat.
Pluja per Sant Mateu, porcs, corders i vinya arreu.
Poques vinyes, poques filles i ben tingudes.
Quan el vi estigui barat, planta vinya.
Quan et vagis a casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar.
Quan madura la móra, la vinya ja és veremadora.
Quan s’escau el juliol, la vinya vol conèixer el sol.
Quan trona pel febrer, tremola el vinyater.
Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi.
Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi.
Qui té casa seu, qui té vinya beu.
Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull.
Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus.
Qui vinyes ha de guardar, molt s’haurà de barallar.
Sempre seràs mallol mai seràs vinya vella.
Si l’any se’n va nedant, mal per les vinyes i malament pels camps.
Si la vinya de Déu no pot ser llaurada per bous, que la llaurin ases.
Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs..
Si no vols veure els teus dols, no vagis pas a la vinya pel juliol.
Si per Santa Agnès fa bo, aniran be les vinyes.
Si plou per Sant Albí, bona vinya i bon vi.
Si Santa Agnès duu bon temps les vinyes aniran bé.
Si vols doble carretada, tingues la vinya tancada.
Si vols tenir bona vinya, que li toqui el sol del migdia.
Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l’agost.
Tenir un ull a l’hort i un altre a la vinya.
Terra blanca la vinya aguanta.
Terra d’argila fa bona vinya.
Tota la vinya estimada, pel març treballada.
Tota vinya estimada, pel març treballada.
Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer.
Un caçaire i un pescaire a la llinya han pas mai comprat una vinya.
Un ull a l’hort i un altre a la vinya.
Una vinya a cent anys és encara un infant.
Vi de vinyes velles fa perdre les relles.
Vinya a prop no té preu.
Vinya ben cavada, gran raïmada.
Vinya gelada, vinyada femada.
Vinya per a ton beure, casa per a ton jeure i terra la que et puguis veure.
Vinya podada, bona cepada.
Vinya podada, gran raïmada.
Vinya pomposa, poc raïm.
Vinya prop de camí i dona hermosa, de guardar dificultosa.
Vinya prop del camí? mal veí.
Vinya torta raïm porta.
Vinya vora el camí, prat vora ribera i dona finestrera, tots tres fan mal fi.
Vinya vora teularia, per l’amo poca alegria.
Vinyes i dones formoses, de guardar són dificultoses.

DITES SOBRE SARMENT

De mal cep no pot sortir bon sarment.
En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment.
Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment.
Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment.
Lluna lluent al foc un altre sarment.
Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment.
Per l’Advent la llebre al sarment.
Podar un sarment vol menys mà que enteniment.
Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d’alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó.
Si fa sol per Sant Vicenç, el vi puja pels sarments.
Si Sant Fruitós passa núvol els sarments no carreguen.

DITES SOBRE PARRES

El sol de Santa Eulàlia empeny la parra.
La noia i la parra, no es veuen fins que se’ls aixeca la falda.
Pa de blat, llenya d’alzina i vi de parra aguanten la casa.
Parra borda, raïm agre.
Parra que brota a l'abril, poc vi al barril.
Per Sant Macià, les parres a podar.
Per Santa Anna, raïms a la parra.
Quan la formiga treballa, raïm i vi a la parra.

DITES SOBRE EL RAÏM

A Capellades, molins, i a La Beguda, raïms.
A l’agost el raïm ja posa most.
A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir.
Amb dues lliures de raïm bona purga tenim.
Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà.
Any de traspàs, cada raïm un cabàs.
Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l’home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci.
Del raïm, per l’abril la flor, pel maig el color.
Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell.
El juny és blader i el setembre raïmer.
El malalt era ja mig figa, mig raïm.
El que es guanya amb la figa, pot perdre’s amb el raïm.
El raïm blanc fa bon vi i el negre el fa ennegrir.
El raïm d'agost, pel setembre most.
El raïm diu al vi: Vina aquí, cosí.
El raïm no és raïm fins que és madur.
El raïm penjat fins a Tots Sants s’ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra.
El raïm per ésser bo ha de ser un malvasia; la dona per a ser guapa s’ha de dir de nom Maria.
El raïm per Tots Sants, encara que siguin cants.
El temps de figues i raïms, eixampla els vestits.
En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol.
En temps de figues i de raïms, eixampla els vestits.
Ens ha collit el raïm, una forta pedregada.
Figues i raïm per l’agost, i pel setembre, codonys.
Jesús hi bec aquest aigua de cep, suc de raïms, tot vagi dins.
Juliol blader, setembre raïmer.
Juliol, bledes; setembre, raïms.
La guilla, quan no pot haver els raïms diu que són verds.
La Mare de Déu d’agost, diada molt senyalada; madura algun raïmet i cau alguna avellana.
La vinya del so Xoxim: molta planta i poc raïm.
Les veremes de setembre són les millors, si els raïms tenen dolçors.
Lluna de gener, lluna raïmera.
Madura el raïm l’agost, i el setembre dóna el most.
Mala cara fan els gossos al temps que no hi ha raïm.
Menja raïm avui i demà; si no et caldrà purgar.
Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any.
Mitja figa, mig raïm.
Molts pàmpols i poc raïm.
No és bon juliol, si el raïm no té verol.
No hi ha cap raïm madur que no hagi estat agràs.
No sap prendre els esdeveniments qui no accepta els vells amb paciència i veneració i els nins amb agraïment.
No tenia vinya, i venia raïm.
Octubre finit, raïm recollit.
Pa tou i raïms, a les joves posen mudes i a les velles treuen les arrugues.
Parra borda, raïm agre.
Pel juliol, el raïm ha de dur dol.
Pel juliol, el raïmet porta dol i l’oliva també en vol.
Pel juny el raïm comença a fer suc.
Per l’agost el raïm posa most.
Per la Mare de Déu d’agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir.
Per la Mare de Déu de setembre els raïms són bons per a prendre.
Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana
Per Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la plana.
Per Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la taula.
Per Sant Mateu, el raïm meu, i el meló, teu.
Per Sant Miquel el raïm té gust de mel.
Per Sant Miquel, talla el raïm arreu.
Per Sant Nin i Sant Non es talla el raïm de la planta i es penja a la llàntia.
Per Sant Sixt, busca el raïm allí on l’has vist.
Per Santa Anna, raïms a la parra.
Per Santa Magdalena, l’avellana plena, la figa madura el raïm pintat i el blat ensacat.
Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l’ocell fora del niu.
Per tenir bon raïm s’ha de fer carícies al cep.
Pescador de canya, lladre de raïms.
Purga més una lliura de raïm que el senet, l’acíbar i el pucim.
Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar.
Quan es floreix el vi madura el raïm.
Quan la formiga treballa, raïm i vi a la parra.
Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills.
Raïm moscatell, cap de tan bo com ell.
Raïm mullat no és bo guardat.
Raïm mullat, per vinagre aprofitat.
Raïms de novembre, ni els garrins els velen.
Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms, de setembre, te’n llepes els dits.
Raïms i pa tou a les noies posen mudes i a les velles treuen arrugues.
Raïms, pa i formatge, bon companatge.
Sant Jaume i Santa Anna pinta el raïm i la magrana.
Sant Miquel dels raïms madurs, véns tard i aviat te’ls enduus.
Sant Urbà passat, el raïm salvat.
Si bons raïms vols menjar pel desembre has de podar.
Si no plou per Sant Pancràs ni per Sant Urdí, molt raïm i molt vi.
Si per l’agost se senten trons, els raïms seran bons.
Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens.
Si plou per Santa Poronella, els raïms tornen gotims.
Si sembres aviat i podes tard, colliràs raïm i blat.
Tan bo és el raïm com dolent és el vi.
Vinya ben cavada, gran raïmada.
Vinya podada, gran raïmada.
Vinya pomposa, poc raïm.
Vinya torta raïm porta.

DITES SOBRE CEPS I CEPADES

Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep.
Abril finit, el cep florit.
Camp pedregós fa el cep hermós.
De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla.
De mal cep no pot sortir bon sarment.
Després del cep, el vi..
Els ceps, per Sant Miquel, esperen l’aigua del cel.
Jesús hi bec aquest aigua de cep, suc de raïms, tot vagi dins.
Mentre vegis neu a Montsec no podis el cep.
Pel maig, el cep en flor no vol veure amo ni senyor.
Per Sant Josep el brot al cep.
Per Sant Josep la crosta al cep.
Per Sant Josep pàmpols al cep.
Per Sant Josep tireja el cep.
Per Sant Josep verdeja el cep.
Per Sant Josep, venteja el cep.
Per Santa Madrona el cep esborrona.
Per tenir bon raïm s’ha de fer carícies al cep.
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes.
Planta un cep allí on quep.
Quan canta el mussol abans de brotar el cep, any de molt vi.
Si gela per Sant Sebastià, el vi al cep se’n va.
Si per Sant Vicenç fa bon sol, cada cep valdrà per dos.
Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n’omple un bot; si plou al matí, la meitat del vi; si plou a la tarda, collita esguerrada.
Vinya podada, bona cepada.

DITES SOBRE EL MOST

A l’agost el raïm ja posa most.
A l’agost ja hi ha most.
A l’agost recull el most.
A qui ven la llana per la tosa, el blat per l’agost i el vi en most, ja li poden dir boig.
Aigua d’agost, mel i most.
Aigua d’agost, ni vi ni most.
Aigua d'agost: safrà, mel i most.
Amb un bon trago de most es torna l’ànima al cos.
Darrers d’agost, a prop del most.
Des del setembre fins a l’agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.
El juliol no se’n va sense verol, i l’agost, sense most.
El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most.
El qui plega fosc no trepitja el most.
El raïm d'agost, pel setembre most.
El sol d’agost fa oli i fa most.
El vi d’agost no fa bon most.
Els escaldats d'agost, són dolents pels camps i pitjors pel most.
Els madura l’agost i el setembre se n’emporta el most.
En agost, bull la mar i bull el most.
En agost, ni dona ni most.
Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most.
Juny, juliol i agost, ni dones, ni cols, ni most.
L’agost ho eixuga tot, menys el most.
L'aigua d'agost fa espès el most.
L’aigua d’agost, la meitat per l’oli i la meitat pel most.
L’aigua d’agost, tot oli i tot most.
La pluja d’agost no és aigua, que és most.
La primera pluja d'agost, avança el most.
Les darreres pluges d’agost porten la tardor i aigualeixen el most.
Madura el raïm l’agost, i el setembre dóna el most.
Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most.
Mala casa sense hort i mal celler sense most.
Migdiada d’agost emborratxa més que el most.
Ni casa sense hort ni celler sense most.
No és bo el most collit per l’agost.
Passat l’agost, a collir el most.
Pel juliol, ja hi ha verol; per l’agost ja és most, i pel setembre ja és verema.
Pel juliol, verol; per l’agost, most, i pel setembre, vi per a vendre.
Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l’agost figues i most.
Per l’agost el raïm posa most.
Per l’agost només plou most.
Per l’agost pinta el most.
Per l’agost tota l’aigua de pluja es torna most.
Per l’agost, beu vi i deixa el most.
Per l’agost, bull el cànem i bull el most.
Per l’agost, bull el mar i bull el most.
Per l’agost, cigrons i most.
Per l’agost, fesols, sègol i most.
Per l’agost, most; pel setembre, vi per vendre.
Per l’agost, ni vi ni most.
Per l'agost, val més el vi que el most.
Per l’agost, val més el vinagre que el most.
Per Sant Crispí el most ja és vi.
Per Sant Martí, tot most és bon vi.
Per tot l’agost ha d’estar fet el most.
Per tot l’agost, ja està fet el most.
Pluges per l’agost, safrà, mel i most.
Pluges per la Mare de Déu d’agost, resta oli i aigualeix el most.
Pluja als darrers d’agost, pren oli i aigualeix el most.
Pluja d'agost fa mel i most.
Pluja d’agost, més mel i més most.
Pluja d’agost, ni pa ni most.
Pluja per la Mare de Déu d’agost any de most.
Pluja per Sant Cebrià, pren most i fa el vi clar.
Quan arriba l’agost, prepara la bóta per al most.
Quan plou per l’agost, no gastis diners en most.
Qui cava per l’agost, omple el celler de most.
Qui plega de fosc, no trascola el most.
Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most.
Rosades d’agost, bona mel i bon most.
Si no plou el mes d’agost, no gastis diners en most.
Si no plou per l’agost, gasta tos diners en most.
Si plou a l’agost, adéu most.
Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l’agost.
Trons d’agost fan fugir el peix i s’enduen el most.

1301) Si aixeques massa el porró, aniràs potser de cantó. (Anna Manresa i Agell)

1302) Les penes no s’ofeguen amb l’alcohol, saben nedar. (Montse López Gutiérrez)

1303) Si aixeques massa el porró, aniràs potser de cantó. (Jordi i Josep) Cançoneta de taberna. La cantem quan el vi els seus efectes arriben al punt àlgid. Que us aprofite i salut! Des del País Valencià.

1304) L'aigua només es bona per posar el vi en fresc. (Joan-Carles) L'aigua només es bona per posar el vi en fresc comentari=Li vaig sentir a un pagès que, evidentment, es dedica al conreu de la vinya.

1305) Bon vi bona brasa, és senyal de bona casa. (ALC)

1306) Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir. (Jordi i Jose) Cançoneta de taberna. La cantem quan el vi i els seus efectes arriben al punt àlgid. Que us aprofite i salut! Des del País Valencià.

1307) Un bon vi per un bon amic. (Núria Ruiz)

1308) Si en un celler hi pengen un una branca de vi es que hi ha bon vi, i si hi pengen un ram es que hi ha bon mam. (Núria Català i Vilanova)

1309) Val més vi violent, que aigua bona. (Pierre Pora)

1310) L'aigua rovella i espatlla els camins i el mateix que fa per fora i ho fa per dins. (Manel Mendoza Falgas)Aquesta frase es sol dir cuan tu ofereixes alguna per pendre i et demanan aigua.

1311) Hi ha dues classes de vi, un de bo i l'altre de millor. (Guillem Pluja)